DetallNotícies

El Tribunal Suprem (Sala Social) ha fixat criteri sobre la correcta qualificació del temps de treball prestat fora del calendari laboral al sector del transport sanitari. La sentència confirma que el temps de treball prestat voluntàriament en serveis preventius per a esdeveniments esportius o similars és temps de treball prestat extraordinari des del mateix moment en què es realitza, sense que sigui necessari esperar al tancament de l'any natural.

El Tribunal desestima el recurs empresarial i confirma la interpretació sostinguda pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc.

Temps de treball prestat a serveis preventius fora de calendari

L'empresa LA PAU, Societat Cooperativa Catalana Limitada, dedicada al transport sanitari urgent i no urgent a Biscaia i Araba, va promoure un conflicte col·lectiu sol·licitant que es declarés que el temps de treball prestat fora del calendari laboral, en serveis preventius contractats per a esdeveniments concrets, no havia de tenir la consideració d'hora extraordinària mentre no se superés2 la jornada. 2023).

La tesi empresarial sostenia que aquest temps de treball prestat s'havia d'integrar com a jornada ordinària dins del còmput anual i que només en acabar l'any es podria determinar si hi havia excés de jornada. Fins aquell moment, el temps de treball prestat es retribuïa mitjançant un plus de disponibilitat de 16 euros per hora, comú a totes les categories professionals.

Sentència d'instància i recurs de cassació

La sentència d'instància, del 16 d'abril del 2024, va desestimar la demanda. Va considerar que el temps de treball prestat voluntàriament fora del calendari excedeix la jornada ordinària pactada i, en conseqüència, s'ha de qualificar com a temps de treball prestat extraordinari des de la realització.

Disconforme amb aquesta interpretació, l'empresa va interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, al·legant infracció dels arts. 15 i 18 del conveni col·lectiu en relació amb els arts. 34 i 35 de lEstatut dels Treballadors.

Interpretació del conveni col·lectiu: naturalesa del temps de treball prestat

Distinció entre qualificació i compensació

El Tribunal Suprem centra el debat en la interpretació correcta del conveni col·lectiu. Aclareix que els arts. 15 i 18 no imposen diferir la qualificació del temps de treball prestat fins al tancament anual.

La Sala distingeix de forma expressa entre:

• La naturalesa del temps de treball prestat, que és extraordinària quan es fa fora del calendari i de la jornada ordinària.
• El sistema de regularització i compensació del temps de treball prestat, que es pot dur a terme al llarg de l'any o, en determinats supòsits, durant el primer trimestre del següent.

Així, la referència a la regularització anual no converteix el tancament de l'exercici en un requisit per reconèixer la naturalesa del temps de treball prestat.

Treball voluntari i temps de treball prestat extraordinari

El Tribunal Suprem confirma que el temps de treball prestat voluntàriament fora del calendari laboral és hora extraordinària des del moment en què es presta el servei.

A més, subratlla que la voluntarietat del temps de treball prestat reforça aquesta conclusió, ja que encaixa plenament al règim de l'art. 35 ET: la feina ordinària és exigible per derivar del contracte, mentre que el temps de treball prestat addicional i voluntari respon a l'esquema típic de l'hora extraordinària.

Criteris interpretatius i control a cassació

La Sala recorda la seva doctrina sobre la interpretació dels convenis col·lectius, que cal analitzar d'acord amb:

• La literalitat de les clàusules.
• La interpretació sistemàtica, considerant el conveni en conjunt.
• La finalitat de la norma convencional quan hi ha dubtes.

A la seu de cassació, el Tribunal Suprem es limita a verificar si la interpretació d'instància va ser raonable. Conclou que la qualificació del temps de treball prestat efectuada pel TSJ del País Basc va ser fundada correctament i jurídicament.

Descansos i consideració global del temps de treball prestat

Com a reforç argumental, la sentència destaca la necessitat de contemplar unitàriament tot el temps de treball prestat per al mateix ocupador, especialment als efectes del respecte dels descansos diaris i setmanals. Aquest enfocament connecta amb la doctrina del TJUE sobre la valoració conjunta del treball addicional.

Fallada del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem, de conformitat amb linforme del Ministeri Fiscal, desestima el recurs de cassació i confirma la sentència recorreguda. En matèria de costes, recorda que, com que es tracta d'un procediment de conflicte col·lectiu, no escau la seva imposició conforme a l'art. 235.2 LRJS.

Idea pràctica que deixa la sentència

Al sector del transport sanitari sotmès a aquest conveni, el temps de treball prestat voluntàriament fora del calendari laboral per a serveis preventius és temps de treball prestat extraordinari des de la seva realització. La compensació es pot regularitzar d'acord amb el conveni, però el tancament anual no es pot utilitzar per endarrerir el reconeixement jurídic del temps de treball prestat.