DetallNotícies

El Tribunal Suprem ha validat que les aerolínies puguin concretar aspectes organitzatius dels serveis mínims durant una vaga, com ara la designació del personal que els executarà, sempre dins dels límits establerts per l'autoritat administrativa. Aquesta sentència aclareix el repartiment de competències entre lAdministració i les empreses en laplicació dels serveis mínims durant conflictes col·lectius.

Vaga de tripulants de cabina i resolució de serveis mínims

Al juny de 2022, diverses aerolínies van patir una vaga convocada per la Unió Sindical Obrera entre els seus tripulants de cabina. La Secretaria d'Estat de Transports va dictar una resolució per garantir la mobilitat dels ciutadans, en què es fixaven els serveis mínims a prestar durant les aturades.

En aquesta resolució s'establien els criteris generals i es facultava expressament les companyies aèries per designar el personal necessari per executar els serveis mínims.

El sindicat va impugnar la resolució davant l'Audiència Nacional, al·legant que l'Administració havia incorregut en una delegació indeguda de funcions en permetre que fossin les mateixes empreses les que concretessin el personal afectat. També va al·legar manca de motivació suficient en la resolució.

L'Audiència Nacional va estimar el recurs i va anul·lar la resolució administrativa. Contra aquesta sentència, les aerolínies van interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

Concreció empresarial dels serveis mínims

El Tribunal Suprem ha estimat el recurs de cassació interposat per les companyies aèries, ha revocat la sentència de l´Audiència Nacional i ha validat íntegrament la resolució administrativa sobre els serveis mínims.

En la seva argumentació, l'Alt Tribunal distingeix entre la fixació dels serveis mínims, que correspon a l'Administració, i la concreció operativa, que pot correspondre a les empreses, sempre dins el marc establert.

Criteris fixats sobre els serveis mínims

• Motivació dels serveis mínims. L'autoritat governativa ha de justificar adequadament els serveis mínims, explicant per què són necessaris en funció del tipus de vols, les dates concretes, els aeroports afectats o l'afectació a drets fonamentals com la lliure circulació. No n'hi ha prou amb una motivació genèrica o estandarditzada.
• Límits de lAdministració. L'Administració no està obligada a concretar quants ni quins treballadors han de prestar serveis mínims. La seva funció és garantir el manteniment dels serveis essencials sense assumir funcions pròpies de l'organització empresarial.
• Facultats organitzatives de lempresa. Les empreses poden designar el personal concret que prestarà els serveis mínims, fent ús de les potestats de direcció i organització (article 20 de l'Estatut dels Treballadors). Aquesta actuació no implica una cessió de competències, sinó una aplicació pràctica del marc fixat per la resolució.
• Equilibri constitucional. La resolució ha de garantir un equilibri just entre el dret de vaga (art. 28.2 CE) i la protecció d'altres drets fonamentals com la mobilitat (art. 19 CE). Els serveis mínims han de limitar-se a allò estrictament necessari per preservar aquests drets.

Fallada del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem:

• Estima el recurs de cassació interposat per les companyies aèries.
• Revoca la sentència de l?Audiència Nacional.
• Declara ajustada a dret la resolució de la Secretaria d'Estat de Transports que va fixar els serveis mínims.
• Fixa doctrina jurisprudencial:

“"A efectes de la deguda motivació per fixar els serveis mínims quan s'exerceix el dret de vaga al sector aeri, les empreses conserven la facultat de precisar determinats aspectes dels serveis esmentats dins dels límits fixats en la resolució administrativa corresponent, com a conseqüència de les seves facultats de direcció i organització de la plantilla."”

• Imposa al sindicat les costes de la instància, amb un màxim de 3.000 euros. Al recurs de cassació, cada part abonarà les seves.

Vot particular

Un dels magistrats va formular vot discrepant. Va considerar que la resolució també hauria d'haver fixat els percentatges màxims de plantilla destinats als serveis mínims, ja que aquesta omissió pot afectar la proporcionalitat del dret de vaga. A parer seu, deixar aquest aspecte en mans de les empreses desequilibra el repartiment de poder entre ocupador i treballador durant el conflicte.